Torna al teu clos, Miquel Martí i Pol
TORNA AL TEU CLOS
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.
Miquel Martí i Pol, Llibre d'absències, 1985
Aquest poema de Miquel Martí i Pol m'agrada especialment perquè expressa molt bé l'estimació cap a altres persones, i no ho ha hagut d'escriure amb els típics versos dels poemes d'amor. Realment és veritat que ens dol més quan algú estimat se'n va, per això diu que: "Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. [...]". Però tot i això no ens hem d'aferrar a la tristesa, com també ho diu: "[...] i emplena d’amor el buit de l’estimada morta.", i hem d'omplir les nostres vides amb altres sentiments que no ens dolguin, com és l'amor.
Penjada del fil
5 comentarios
claudia -
Adoro aquest poema, però em pots dir què és el clos al que el poeta es refereix?
Guille, -
Berta -
I vull donar-li les gràcies al meu professor de literatura que em va fer entrar en aquest món.
MM_LL -
Som dues alumnes que l'any vinent començarem a estudiar Batxillerat, i com a feina del curset d'estiu hem agafat aquest poema per comentar, ja que ens ha agradat molt.
Gràcies per penjar-ho.
bon estiu
David Cos -