Final del laberint, Salvador Espriu

FINAL DEL LABERINT

Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.

Salvador Espriu, Mr. Death, 1952

Sincerament no sé què volia dir Salvador Espriu amb aquest poema...però m'atrau, per la sencillesa i la bellesa de les paraules, per la imatge que se'm passa per la ment quan el llegeixo...

Penjada del fil