Narcís, Enric Cassasses

NARCÍS 

Estàs enamorat de tu mateix 
com un pebrot vermell, com un pinyol 
de cirera vermell i si no què? 
com una taula de cent vint canals, 

com un ruixat que ho devastava tot, 
com un escàndol que ha d'arruïnar 
tot un imperi, com un accident 
de pura mala sort, com el rocam 

filosofal, com l'Ebre cap a Flix, 
com un lleuger vaixell de vela eixint 
del golf, i encara com un gra de sal, 

com escorpins, renecs caragolats, 
vora el camí baladres plens de pols 
i com el gall que gira com el vent.

Enric Cassasses, No hi érem, 1993

De tots els poemes d'Enric Cassasses el que menys m'ha desagradat ha estat aquest, potser...Els que he llegit no els he trobat cap sentit coherent i/o lògic, potser perquè no m'agraden i tampoc he volgut intentrar entendre'ls. Només llegint el títol d'aquest poema ja he intuit que tractaria d'algú que està enamorat d'ell mateix, perquè ja coneixia el mite de Narcís. Probablement és per això que m'ha agradat una mica...res més.

Penjada del fil

1 comentario

[David - 11 de noviembre de 2010 - 16:33]

La poesia no té més coherència ni més lògica que la que hi troba cadascú, i els bons poemes són pistes per a mirar d'entendre el món.
L'Enric Cassasses és un gran poeta.

Una salutació

David